Amika.rs

Зорица Сентић - Кан - Француска


zamišljam je

njena jutra u sanjarenju
njena popodneva takođe
njene večeri u plakanju
zore u pisanju
svira li još uvek violinu
ili posmatra svoju mačku
koja postavlja pitanja
na koja ona ne odgovara
da li zamišlja
svoje zabranjene ljubavi
vaskrsava li svoj mit
zamišljam je
u njenom utvrđenju
njeno cveće
njen plač
i njenu mačku
zamišljam nju, princezu
negde na nekom ostrvu
dati joj znak
izmamiti joj osmeh
njena violina prepoznaje pesmu
zamišljam
šta radi sutra
ja se okrećem u krug
tražeći njeno ime
da oglođe moju olovku
izgubio sam njenu adresu.

Zorica Sentic
www.zorica.net
http://darujmorec.blog.co.yu/blog/darujmorec
"i ko ne traži nađe... treba malo više vremena..."



I imagine her

her mornings in somber
also her afternoons
her evenings in crying
her dawns in writing
is she still playing a violin
or she looks at her cat
who is asking her the questions
that she refuses to answer
is she thinking of all the forbidden loves
is she resurrecting her fantasy
I envision her
in her fortress
her flowers
her land
and her cat
I envision her the princess
on some island
to give her a sign
to make her smile
her violin recognizes the melody
I imagine
what she is doing tomorrow
I am turning in circles
looking for her name
to chew away my pencil
I have lost her address

Zorica Sentic
Jelena Pavlović


www.jelenapavlovic.com
*

la imagino
la imagino
soñando en sus noches
también sus tardes
llorando sus noches
mientras escribe al alba
todavía toca el violín?
cuida de su gato?
quien hace preguntas
que no responde
medita?
sus amores prohibidos?
resucita sus mitos?
la imagino
en su ciudadela
sus flores
sus llantos
y su gato
la imagino princesa
en cualquier parte de una isla
saludándola
arrancándole una sonrisa
su violín conoce la canción
la imagino
qué hará mañana?
doy media vuelta
buscando su nombre
royendo mi lápiz
condenado a imaginarla
he perdido su dirección
Zorica Sentic
je l’imagine



je l’imagine
ses matinées à rêver
ses après midi aussi
ses soirées à pleurer
à l’aube elle écrit
joue-t-elle encore du violon ?
ou regarde-t-elle son chat ?
qui pose des questions
auxquelles elle ne répond pas
médite-t-elle ?
ses amours interdites ?
ressuscite-t-elle son mythe ?
je l’imagine
dans sa citadelle
ses fleurs
ses pleurs
et son chat
je l’imagine princesse
quelque part sur une île
lui faire signe
lui arracher un sourire
son violon connaît la chanson
j’imagine
que fait-elle demain ?
je tourne en rond
à chercher son prénom
à ronger mon crayon
condamné à l’imaginer
j’ai perdu son adresse


Zorica Sentic
www.zorica.net

http://darujmorec.blog.co.yu/blog/darujmorec
"i ko ne traži nađe... treba malo više vremena..."


*
wyobrażam ją
jej poranki wśród marzeń
jej popołudnia także
jej wieczory w płaczu
świty w pisaniu
czy gra jeszcze na skrzypcach
czy patrzy na swojego kota
który zadaje pytania
na które ona nie odpowiada
czy wyobraża
swoje wzbronione miłości
czy wskrzesza swój mit
wyobrażam ją
w jej umocnieniu
jej kwiaty
jej płacz
i jej kota
wyobrażam ją, księżniczkę
gdzieś na jakiejś wyspie
dać jej sygnał
wyłudzić na jej uśmiech
jej skrzypce poznają pieśń
wyobrażam ją
co będzie robić jutro
ja odwracam się w kręgu
szukając jej imienia
żeby obgryzła mój ołówek
zgubiłem jej adres.

Zorica Sentic
en polonais Olga Lalić



*

l’imagino
L’imagino
somiant a les seves nits
també les seves tardes
plorant les seves nits
mentre escriu a l’alba
toca encara el violí ?
o té cura del seu gat ?
qui fa pregunes
que no respon
medita ?
els seus amors prohibits ?
ressucita els seus mites ?
l’imagino
dins la seva ciutadella
les seves flors
els seus plors
i el seu gat
l’imagino princesa
a qualsevulla part d’una illa
saludant-la
arrencant un somrís
el seu violí coneix la cançó
l’imagino
que farà demà ?
faig mitja volta
cercant el seu nom
rosego el meu llapis
condemnat a imaginar-la
he perdut la seva adreça
Zorica Sentic


Amika.rs